INFORMACIÓ ILLES CANARIAS

ILLES CANARIAS




NOM DE LA COMUNITAT I BANDERA.
           ILLES CANARIAS                                                              
 


2)Mapa físic

2) (b) Principals  elements i noms del relleu.


El relleu de les Illes Canàries és un conjunt d'illes d'origen volcànic,situat entre la placa africana i la gran dorsal atlàntica que s'aixequen sobre fons superiors als 2.000 metres de profunditat.El Teide és la seva màxima altura, i la d' Espanya, amb 3.718 metres. 


 

2) (d) COSTES: caps, golf, badies, puntes.

3)CLIMA
Durant tot l'any les temperatures són suaus i les precipitacionsescasses, amb màxims a l'hivern, l'estació seca és de vuit mesos.

Les zones al nord dels relleus reben més humitat que les zones al sud.

Els sòls són d'origen volcànic.

4) VEGETACIÓEn els vessants nord de les muntanyes, amb abundantsprecipitacions i altes temperatures, apareix la Laurisilva amb laurel,til i acebiño pròpia de latituds tropicals.A les zones baixes apareixen les plantes típiques Drago i Cardón.Al sud de les muntanyes o en les illes amb poca elevació la vegetació s'adapta a la sequera i les seves tiges  poden emmagatzemar aigua: Cardones bejeques, chumberas y pitas.
  5) ANIMALS AUTÒCTONS 
Aguila pescadora
 hubara                           Lagarto TizonHalcón de EleonorGaviota argéntea Pardela chica Petrel de Bulwer Tarabilla canariaMobulaPez GloboMorenaPicudasCatalufaJurales
6)Mapa Polític

7)PoblacióDades del 2008:Població per illes

1. Tenerife - 886.033
2. Gran Canaria - 829.597
3. Lanzarote - 139.506 (inclou la població de La Graciosa, amb 658 habitants)
4. Fuerteventura - 100.929
5. La Palma - 86.528
6. La Gomera - 22.622
7.  El Hierro - 10.753

Hi viu molta gent. Al sector terciari (74%) de turisma.            Hi ha immigració.
8)Sector primaria)Només està conreat el 10% de la superfície, sent de secà la majoria (ordi, blat, vinya i papes), i de regadiu una minoria (plàtans i tomàquets)b)ordi blatvinya papes plàtans  tomàquets c)Les principals granges  són les de boví, porcí, aus, conills, cabrum, cabres, ovelles i cochino negro canario.d)SardinesAlestes de TauróDoradas

9) Sector secundariLes illes Canarias  no ténen  mines.Però refinament de petroli  10)Sector terciaria)El turisma ocupa (74%)11)Turisma i tranport

12) Los Órganos 

Dunes MaspalomasTeideCueva de los Verdes Auditorio Alfredo KrausPuerto del Rosario Volcà de la Muntanya de Arena13)Costums i tradicionsa) Esdeveniment de molta importància és el Beñesmen. Cridaven així a la celebració de la recollida de la collita que suposava també l'inici d'un nou any. La societat indígena, agrícola i ramadera, troba en la celebració del Beñesmén l'alegria i l'alegria dels fruits d'esforç i el treball, i l'esperança en l'any esdevenidor. Es donava per principi del nou any el mes de juny. El celebraven amb grans festes, jocs,banquets, lluites, etc. Solien ser celebracions nocturnes, encenienfogueres i cantaven, ballaven, es divertien al seu voltant.b)Menjars tipicsCarajacas Pata Asada
Mojo Rojo o Picón Ropa ViejaIngredients: 1/2 kg de cigrons, meitat kg de carn de boví, meitat kg de pollastre, 1 Kg de patates, 3 grans d'all, 1 pebrot, 1 tomàquet, 1 ceba, 1 tassa de vi blanc, 1 tassa d'aigua , pebre vermell, pebre, farigola, laurel, claus d'espècia, sal i oli.Elaboración:1. Posar els cigrons per remullar a la nit per que se ablanden.2. L'endemà, rentar i posar en una olla amb la carn, sal i agua.3. Un cop cuites talli tot i la carn .Llavors daure la carn i els cigrons a menys que siguin cruixent, i és reserva.4. Es converteix en un altre fregir amb oli, ceba, pebrot, tomàquets pelades i l'all, all prèviament picat i va afegir el pebre i el clavos.5. Una vegada el fregir introduïm el pebre vermell, vi, farigola, fulla de llorer i una tassa de caldo.6. Després afegiu la carn i els cigrons i deixar que el foc uns quants minuts. Finalment, fregir les patates a daus i barrejar tot. 

c) d)Musica 

e)Poema

                    “Mis siete islas canarias”

                  Mis siete islas canarias,

                  mis siete joyas marinas.

                 Navegando por un mar

                   de zafiros y olivinas.

                   Unas son verde vergel,

                 delicia de quien camina,

otras son blanco satén

de playas de arena fina.

Pero todas son la miel

que da dulzor a mis días.

Son sus bosques mis pulmones,

con su eterna primavera

que va cubriendo de flores

de color toda esta tierra.

Son sus playas mi visión

de un mar sin borde ni acera.

donde sólo el horizonte

es alejada frontera.

Son sus variados paisajes

de caprichos de la piedra,

fuente de toda pasión

que siento por sus laderas,

esas que tiñen de ocres,

de marrones cordilleras

que muchas veces combinan

los colores de la tierra

con el blanco inmaculado

de nevadas tempraneras.

Son sus gentes mi alegría,

pues sus sencillas maneras

y su acento dulce y llano

de por sí, ya deja huella.

¡Ay mis siete islas canarias!,

Si mil veces yo naciera,

te volvería a elegir

para vivir a tu vera.

14)Governa)Tenerife i Gran Canaria b)Paulino Rivero Bautec)PP15)Noticies  La Costa de La Restinga era ple de curiosos, observadors i periodistes en breu després de 16.00 h a la tarda. Tot el món podia veure en el mar de Las Calmas i generen una bombolla d'uns 25 metres. Immediatament una olor intens de sofre envaït el port.Només produir l'esdeveniment es va treure un helicòpter ple de científics que podia veure les veritables dimensions del que va passar. La bombolla, que va deixar un fosc spot a la zona hi havia uns 100 metres de diàmetre. Tot això s'ha produït al sud de l'illa, La Restinga, mentre que al nord, frontera, va desencadenar una sèrie de petits Temblores.



16)Història

Les illes Canàries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme «guanxe» era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'Àfrica. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pasturatge, l'agricultura, la recol·leccio de fruits i la pesca a les costes.

El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos.